Una segona transició

La transició va ser el pas d’una dictadura a un règim democràtic dins del marc d’una nova Constitució aprovada ara farà quaranta anys. Es va fer un gran esforç col·lectiu i es van posar les bases d’una nova convivència política i social amb un reconeixement explícit que hi havia nacionalitats diferents dins d’Espanya (article segon del títol preliminar de la Constitució, que “reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades”). Si això es va acordar sincerament per part de tothom, amb la voluntat de fer-ho efectiu i no amb la intenció de fer passar bou per bèstia grossa en el cas de Catalunya, és evident que encara estem lluny d’aconseguir-ho.

És per això que als polítics acabats de nomenar els pertoca la responsabilitat de fer ara una segona transició, lluny dels que de manera interessada volen eliminar o menystenir el poder polític de les nacionalitats ja reconegudes. També lluny dels populismes, que divideixen i exclouen els uns i no els altres, ja sigui per una visió reduccionista i falsa d’aquelles mateixes nacionalitats, ja sigui per la falòrnia de girar l’esquena alegrement als que es tenen per espanyols.

Sense el marc mental i polític de confiança i respecte que tots ens devem, necessari per fer una segona i nova transició, ni tots nosaltres ni els senyors Sánchez i Torra (per citar-ne només dos exemples) ens en sortirem. JOSEP PERICOT AYATS Barcelona