Els plans de pensions

Ara que sembla que són la solució miraculosa pel futur de les jubilacions, vull denunciar el que no diuen a la publicitat, i que molta gent no sap: ras i curt, quan els rescatem perdrem entre el 30% i el 50% de l’import, sense tenir en compte el que ja hauran perdut en els anys d’existència, ja que és molt difícil mantenir una rendibilitat mínima. Això sí, les comissions dels bancs són sagrades.

D’acord que els podem canviar de banc tant com vulguem, però de què serveix si tots es posen d’acord?

El Partit Popular, en retirar la bonificació del 40% que hi havia fins el 2007 en el rescat, els va fer un gran favor (un altre) als bancs. Ara hi ha molts milions als bancs, a un interès ridícul o negatiu, ja que no gosem rescatar-los per no perdre quasi la meitat, tot espe- rant un miracle en la llei, que com sempre només pot venir d’Europa, igual que van fer amb les hipoteques, ja que cal dir que a altres països de l’entorn europeu sí que hi ha deduccions en el rescat.

I mentre no vingui el miracle d’Europa, si volem –i podem– estalviar, no aportem ni un euro més de la quantitat que ens pot desgravar en l’IRPF. Al menys la pèrdua serà menor, i sempre l’hem de rescatar en forma de capital, d’una sola quantitat anual, la més petita possible (si ens ho podem permetre, és clar). GABRIEL FLETA PERBELLINI Torroella de Montgrí