ELS MOTS ENCREUATS

La Vanguardia - - VIVIR - Mà­rius Se­rra

HORITZONTALS 1 L’ele­ment quí­mic pre­sent a to­tes les pel·lis de l’oest. Gi­rat. Ca­pa, so­bre­tot quan és de pintura.

2 L’enè­sim ele­ment quí­mic. S’aï­rà. Un dels dos xa­ves pes­si­mis­tes dels pan­ta­lons. 3 Cir­cums­tàn­cies que aca­ben de la pit­jor ma­ne­ra pos­si­ble. Bis­bes a punt de dei­xar-se anar i di­la­tar-se.

4 L’hi­dro­car­bur més ci­ne­ma­to­grà­fic. Fa­ré con­fia­nça en el pes­tell del re­vòl­ver. Ala­ba allò. 5 Vaig més en­llà. De­fe­quis. Cen­tú­ria. 6 No és pas de la cor­da dels sen­ti­men­tals. En ma­jor o me­nor grau, és la fe­me­lla d’un plan­tí­grad que do­mi­na el fir­ma­ment. Cau­si na­fres in­ter­nes.

7 Sem­pre van per da­munt dels reis, tot i els seus crits d’au­xi­li. El mes més pri­ma­ve­ral. Ex­co­lò­nia por­tu­gue­sa ocul­ta a la go­la. 8 En un tres i no res. S’ho miri des de dalt es­tant. Com­por­ta­ment ex­ces­siu en­vers el con­duc­tor d’un vehi­cle de trans­port pú­blic. 9 Me’n mo­fo men­tre l’es­qui­vo. Ho fa­ran amb la mo­ral del con­tra­ri els ex­perts en des­mo­ti­va­ció.

10 Cua sen­se ca­pça­le­ra. Des­guas­sos de les ai­gües fè­ti­des d’una ciu­tat a un co­rrent natural d’ai­gua. Lady 501. 11 Di­mi­teix l’al­cal­de d’Os­lo per irre­gu­la­ri­tats en

el sòl. Sol. Tros de ca­rre­te­ra. 12 Peça que ens pro­te­geix con­tra el fred. S’hi re­creï a l’ho­ra de l’ex­cur­sió. Fluor. 13 Dei­xar de fer ser­vir. Mes­cla de ter­pens ob­tin­guts bri­llant­ment per na Te­re per trac­ta­ment amb àcid sul­fú­ric de l’oli de tre­men­ti­na. 14 Lle­nç blanc que el sa­cer­dot es po­sa so­bre les es­patlles, so­ta l’al­ba, per ce­le­brar els ofi­cis di­vins. Pro­nun­cia­ràs el nom de na Mar­gue­ri­te Du­ras. Pre­ce­dei­xen els al­tres abans d’Àti­la. VERTICALS 1 Ce­dit en feu pel rei a un vas­sall. Ro­ba de se­go­na mà, o de se­gon cos.

2 Cot­xe ze­ta bol­cat pels ma­ni­fes­tants. En un cert sen­tit, la lo­ca­li­tat ar­gen­ti­na que in­ci­ta al bot. Dei­xem sen­se sen­si­bi­li­tat, com quan se’ns adorm una ca­ma.

3 Me­su­ra de whisky que de­ma­nem amb l’es­pe­ra­nça que si­gui ul­tra­pas­sa­da pel seu con­su­mi­dor. Or­ga­nit­za­ció d’an­te­di­lu­vians uni­ver­sals. Na­ve­gui d’una ma­ne­ra de­ter­mi­na­da cap a la mi­na.

4 Rà­bia ca­pi­tal amb res­sons ir­lan­de­sos. Faç. Ins­ti­tut Uni­ver­si­ta­ri de Te­le­co­mu­ni­ca­cions. 5 Es­pe­rits que ha­bi­ten els bos­cos. Bancs d’are­na que es for­men en l’em­bo­ca­du­ra d’un riu. 6 Se­ge­lli el pas­sa­port. Ès­ters de l’àcid sa­li­cí­lic. Prin­ci­pi ad­mi­nis­tra­tiu. 7 Co­me­nça a oxi­ge­nar-se. Clou mo­no­vo­cà­li­ca­ment. De la ma­triu.

8 La ma­lal­tia que t’em­peny al llat­ze­ret. Pi­les. Res no és. 9 Temps mort al joc del bàs­quet. Si­mu­li la plu­ja. Aques­ta és una inú­til in­te­gral. 10 Punt di­rec­te. Mi­rant. Pa­les sen­se pa. 11 Que con­té tal·li. Ser su­fi­cient. 12 In­se­gur, dit d’una ma­ne­ra més com­pli­ca­da. Ex­pres­seu la vos­tra hi­la­ri­tat. 13 As­sas­sino una ex­mi­nis­tra. Rou que cau ca­da ma­tí da­munt l’her­ba. Blanc i ne­gre. 14 Veí de lo­re­ne­sa. Lo­li­tes bos­ca­nes.

Newspapers in Spanish

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.