L’experiència, un grau?

Qui de nosaltres donaria un projecte d’obra a un arquitecte que fa 35 anys que no n’ha executat cap? Qui seria capaç de deixar-se operar ell mateix o un familiar per un cirurgià que fa 35 anys que no ha operat? Qui pujaria a un avió en què el capità fes més de 35 anys que no hagués pilotat? Quin grau de dificultat té ser registrador de la propietat si haver estat 35 anys sense pràctica no representa cap inconvenient?

Jo entenc que si es pot estar 35 anys sense exercir una professió i després reprendre-la de seguida, hi poden haver dues interpretacions. La primera, que la feina no requereix un aprenentatge i una dedicació constant i que per tant és més fàcil del que ens venen. I segona, que és una activitat que amb les tècniques actuals és molt prescindible, i això voldria dir que els ciutadans estem pagant, i molt bé, un funcionariat caduc, el qual per ser-ho ha de tenir uns títols que, segons creu molta gent, amb els padrins adequats, hi ha qui els obté amb facilitat o felicitat.

JAUME ROCA FIGUERAS

Argentona