Tota la vida junts

Estimada Vanguardia, cada dia espero amb gran il·lusió la teva arribada, m’inquieta quan tardes, no sé què fer si no et tinc, et trobo a faltar. I és que tu i jo no som uns desconeguts, som amics de sempre, i quan dic de sempre és des de l’any que vas néixer. És evident que jo no tinc la teva edat, sols tinc 90 anys, però l’amistat amb la meva família es va iniciar l’any 1881. Tu vas néixer l’1 de febrer, però encara no tenies l’elegància, el format i la lluïdesa que presumeixes avui, ja que els teus primers números no eren més que unes fulles numerades amb totes les noticies a text seguit.

Doncs bé, l’empresa del meu avi, domiciliada a Barcelona, va participar en l’Exposició de Matanzas, quan Cuba encara era colònia espanyola. Tu vas donar la notícia que l’empresa del meu avi havia rebut la medalla de plata pels objectes que hi va exposar.

Des d’aleshores hem sigut amics de sempre, i seria interminable detallar les vegades que ens hem trobat. Per això quan sigui més gran faré aquesta memòria històrica perquè en quedi constància.

JOSEP M. VERDAGUER SORS Subscriptor

Barcelona