La revetlla

Saltar la foguera el capvespre de Sant Joan diuen que porta sort. Jo d’adolescent tenia el costum de fer-ho. El repte consistia a saltar el foc amb les flames encara un xic altes tres cops d’anada i tres de tornada. Qui ho aconseguia estava protegit contra tota mena de malalties, ja que el foc, durant el període que va de Sant Joan a Sant Pere, hom deia que tenia propietats profilàctiques.

L’última vegada que vaig saltar la foguera de Sant Joan va ser en una revetlla amb els amics quan els meus fills eren petits. Aquell vespre vaig voler explicar a la quitxalla el vell ritual per a ells desconegut, i els vaig esperonar a saltar la foguera, animant-los amb el que diu el refranyer : “El foc de Sant Joan s’ha de saltar per davant”.

Com que aquella canalla poruga no gosava saltar, em vaig decidir a fer-ho jo, primer d’anada, com en temps passats, i al fer el salt de tornada, just quan volava per damunt les flames, em vaig estavellar amb un company de revetlla, que, com jo, s’havia decidit a rememorar jocs ancestrals.

Està clar que aquell foc de Sant Joan no tenia propietats terapèutiques, perquè per la revetlla de l’any següent el meu turmell encara se’n recordava. Bona revetlla. I compte a prendre mal. XAVIER ARTISÓ I AGUADO Barcelona