ELS MOTS ENCREUATS

HORITZONTALS 1 Ho fan a Tarragona quan a Reus enganxen. En l’arquitectura grega i romana, crani de bou adornat amb garlandes que decora frisos esculpits.

2 El cereal d’en Jordi. Adequada en gran màxim. Iridi. 3 Cent un romans a la Dalmàcia. Proveït de lobus, el guanya. Vingui, després d’haver-hi anat. 4 Gènere de mosquits que propaguen la febre groga. Ho tornaries a dir. 5 Dos de barrejats. Arriba al final del seu periple vital. A vosaltres. La lletra grega més explosiva.

6 Al bell mig del cel. Comparada amb la marsellesa, aquesta francesa és molt dolça. Marca a la soca d’un arbre. 7 Mates de les papilionàcies que s’escriu sense cap de les hacs que tragina. Resplendeixo. A les portes de Tarragona. 8 En Capone. Assistiries a missa. Ho embelleixo. 9 Situació que provoca una certa incomoditat. El fa feliç. 10 Fotografia de tota una promoció universitària. Helvètica. Iridi. 11 El diari més oficialista. Mico que s’esfilagarsa com si fos una mongeta verda. Ho oloro i em quedo sense oxigen. En un tres i no res. 12 Avisa de la pèrdua de la targeta de crèdit. Danyant. Puc perdre el cap. L’hidrocarbur capicua.

13 Exercim la feina de la Diana més perillosa. Circuit que no té problemes de convivència. 14 Conjunt de fenòmens relacionats amb els terratrèmols. Fustes fines que treballa l’ebenista.

VERTICALS 1 Persona que treu la moca del porc i l’arregla per fer els embotits. Ombrívols. 2 Les cançons operístiques presents a tots els horòscops. Vaig més enllà. Xai degollat. 3 Nadó que no vocalitza, lògicament. L’aprima de la punta. Conjunts d’actors a punt de fer una obra. 4 El país més picant d’Iberoamèrica. Signe que té una semblança amb una realitat exterior. El final, ho cloem. 5 Est. Transferències de dissolvent entre dues solucions en contacte. Hi posi excrements animals.

6 Número internacional de Bombai. Cal pitjar-lo per engegar la tele. Passin a penes fregant. Sofre. 7 L’adverbi de qui fa cua. Darrer. 8 Es sobresaltà per la propina. Pot ser contínua, numerada o golfa. Quan neva res no funciona. 9 Al capdavant d ela universitat. Que té dues cares, cos i ànima, per exemple. Resxclosa de poca alçària que es fa als rius per apujar-ne el nivell. 10 Esmentis les ciutats angleses. Conjunts de regals o de llanternes. El Mercat Comú, que en dèiem quan Europa encara era un projecte en expansió. 11 L’arma blanca més racional. Company molt cortès de na Güelfa. Gran Bretanya. 12 As. Artèries fluvials minúscules. L’adverbi del perdedor. 13 Pupil·la a la botiga de joguines. A l’entrada de l’oficina. Cadascuna de les set peces negres d’un conegut trencaclosques xinès.

14 Fent la feina de sant Martí. Ormeigs de pesca més petits que els arts de platja.