‘Ficar’ i ‘posar’

“No has de dir ficar, sinó posar”, em deien quan era petit. Aleshores, tot i que el català no s’ensenyava a les escoles, hom tenia cura d’emprar bé el verb ficar. Reconec que ara és a mi a qui li molesta el verb en qüestió, emprat en lloc del verb posar. Recentment he sentit a dir a una telefonista: “Sí, un moment, que ara s’hi fica” o també expressions com “ficar la data a la carta” o “ficar els papers damunt la taula”.

Cal explicar a qui fa un mal ús del verb ficar que el faci servir com a regla general només quan vulgui fer referència a posar una cosa dins de l’altra. Com “ficar els peus a la galleda” o “ficar la clau al pany”. També estarien ben dites altres expressions fora de la regla genèrica com “ficar el nas”, o “no sé què se t’ha ficat al cap”.

Es tracta, doncs, de fer servir més posar en lloc de ficar. Només en els casos, està clar, en què fins ara anem ficant la pota.

XAVIER ARTISÓ I AGUADO Barcelona