Calor i asfalt

Ens espera un llarg i tòrrid estiu. Els termòmetres ja s’estan enfilant. El menyspreat i banalitzat canvi climàtic s’ha instal·lat al nostre planeta.

Mentrestant anem ofegant la terra amb capes d’asfalt i formigó que es van estenent al voltant de pobles i ciutats. Aquest fet, més l’absència d’ombres i frescor, fa enfilar encara més les temperatures. Circular a peu pels nostres pobles aporta una sensació de crispació indescriptible. La solució del aires condicionats no fa més que agreujar el problema.

Potser ha arribat el moment de plantejar-nos una nova manera més amable, més propera a la natura de gestionar el nostre entorn. Plantacions extensives d’arbrat d’ombra, espais de terra on es filtri l’aigua, on creixi l’herba, sense jardins temàtics amb herbicides, recuperar l’olor de la terra mullada. Fugir de l’asfalt.

Com deia el filòsof alemany Erich Kästner: “Caminar sobre l’asfalt m’encongeix l’anima”... i més a 40 graus.

LOLA ARPA

Peratallada