El diari, la meva escola

Deixeu-me comentar el que ha estat per mi i la meva família La Vanguardia. Cada dia arribava a casa el diari, amb la faixa i el nom del meu avi, en Josep Gras de la Muntanya. Com que vivien a pagès, un treballador la portava un dia per l’altre, ja que com que marxava aviat cap a la feina, en-

cara no havia arribat. Durant la guerra i la postguerra, amb les privacions, recordo sentir dir a la meva àvia que preferiria estalviar el pa que passar sense el diari..., i del de diumenge se’n guardava la meitat pel dilluns, ja que en aquella època els dilluns no n’hi havia.

Recordo que el meu pare comentava articles de Gaziel, amb qui compartia els criteris i a la vegada ens en feia partícips a tots.

El meu pare em va ensenyar a llegir amb el diari, i quan vaig anar a l’escola, amb set anys, jo ja no vaig haver de fer el primer llibre, perquè ja sabia llegir. Tinc 87 anys i gràcies a La Vanguardia he assolit la meva inquietud per la cultura i els coneixements, ja que la guerra i la postguerra varen impedir el meu camí cap a la universitat.

ROSER GRAS GRAS Vallgorguina

Enciclopedia británica

De 1980 a 1999 fui vendedor de la entonces mítica Encyclopedia Britannica. En varias ocasiones al firmar la adquisición (normalmente a plazos) los compradores confesaban que cumplían uno de los sueños de su vida. En 1982 hicimos una presentación en un centro del CSIC en Barcelona. No vino nadie en toda la mañana. Desesperado, a la hora de comer me fui a ver al director del centro. Me preguntó qué costaba y le respondí que 286.000 pesetas (era el año 1982). El tipo me comentó que ese era el precio de la mesa y el sillón de su despacho. No me compró la Britannica. Ese día no vendí nada. Tengo aún dos Britannicas... Imposible colocarlas a los amigos. RAFAEL ESTRADA TORRENTS Castellar del Vallés