Les presses del procés

L’escriptora Madame du Montier, al segle XVIII, tenia el bon costum d’escriure cartes a les seves amistats donant consells com aquest: “Informar d’una decisió precipitadament comporta que aquesta mai serà compresa ni acceptada”.

Això és el que està passant amb els dirigents separatistes. Molta improvisació, imprudència, atabalament, molta pressa, i la conseqüència és prendre mesures equivocades que porten a errors greus com va ser la declaració unilateral d’independència. Una espifiada colossal.

L’acceleració del procés ha portat a una evolució degenerativa dels partits. Primer va ser CiU, després Convergència, reconvertida en el PDECat (que tampoc cobreix les expectatives independentistes), i més tard apareix JxCat amb un tarannà de cohesió i aglutinador.

Ara es vol forjar una aliança de tot plegat amb el nom Crida Nacional per la República. Veurem quant de temps dura. Paral·lelament a la mutació de partits, s’ha produït una defenestració de líders. Partits i polítics ens porten a Puigdemont, que té pànic de passar desapercebut en el procés català.

Estem passant un temps de reivindicació i desassossec que, lamentablement, no augura res de bo per al conjunt de la societat. VICENTE GONZÁLEZ MOMPÓ Barcelona