El lector expone

Cal posar en valor la gent gran

Conviure i cuidar gent gran que estimes et fa veure que la vida pot tenir moltes possibilitats. Per casualitats de l’atzar, fa anys que convisc amb gent gran. De fet, són els meus pares. Ara, però, ja només viu el pare. Una persona que té casi 98 anys i que és molt vital malgrat les mancances lògiques a la seva edat.

Em costa escriure aquesta carta per diverses raons. A mi, que soc molt més jove que ell, quan em fa un comentari com que ara vol escriure el seu quart llibre, em deixa garratibat.

No pot escriure però sí que ho pot gravar. També em sorprèn amb moltes altres coses del dia a dia quan penses que té problemes visuals i d’altres que qualsevol de nosaltres ens faria quedar-nos a casa passant el temps sense fer gaire res!

Ell no és així. Necessita estar acompanyat però no es desanima mai. Si vol anar a llegir a la biblioteca hi va amb una lupa! També juguem a l’scrabble en català, un joc de paraules en què has de dominar molt bé el teu idioma. Doncs bé, lluny d’abandonar, em guanya sovint!, i a sobre diu que jo l’ajudo!

Tot plegat és per avisar els que esteu en situacions similars, o no, que els vells, com altres col·lectius que sembla que no existeixin, els hem de valorar i donar suport molt més del que fem!

Un dia, no massa llunyà, potser sentirem i viurem el mateix que ells i necessitarem l’ajuda dels més joves! La vida et torna el que tu li dones.

No podem menystenir res!

ALBERT ALTÉS SEGURA

Vic