Desconnectar

Aquest estiu ha fet uns dies de calor com feia anys que no teníem. Ens han deixat força aplacats, molt suats, morts de son i carregats d’aquell mal humor tan típic de les altes temperatures.

Al juliol i a l’agost és l’època en què la majoria de gent gaudeix de vacances. El requisit més important: s’ha d’anar lluny! Sembla que quan més lluny es va, més gran és la desconnexió. La desconnexió de què? He vist gent que vol desconnectar i va de vacances acompanyada d’aquells que diu que l’atabalen, o que va amb els companys de feina i diuen que volen desconnectar de la feina, i fins i tot aquells que van amb la parella. Però els quilòmetres ho arreglen tot, més i més quilòmetres.

Cap a l’aeroport, carregats de maletes, suant la cansalada i afrontant les vagues d’avions. I el segon requisit: fer 2.000 fotos i un munt de vídeos per no oblidar el viatge. I, evidentment, tornen esgotats, suats... però han desconnectat! Mai tan ben dit.

I apa, cap a la feina aquella que potser no és tan cansada ni tan feixuga i que segur que té un bon aire condicionat.

Jo aquest any vull anar a Cracòvia però no per desconnectar. Hi aniré perquè em ve de gust, i sola, a l’octubre o al novembre. No m’agrada suar, em queden uns cabells de pena.

MERCÈ ROIG FELIU

Calella