Un diumenge a la protectora

El diumenge vaig visitar una protectora de Manresa, L’Aixopluc, per tal de dur-hi una gata en adopció i em vaig adonar de la impagable tasca que duen a terme els voluntaris que hi col·laboren. L’activitat era frenètica: el telèfon sonava cada dos per tres; i les anades i vingudes amb animals abandonats, que havien estat rescatats, eren contínues. Sortosament, el cas de L’Aixopluc no és un fet aïllat, ja que hi ha també força altres protectores i associacions animalistes que lluiten per defensar el benestar i els drets dels animals. Aquest és el cas –per posar només dos exemples– de la Fundació Altarriba, que té un conveni de col·laboració amb els sensesostre de Barcelona per tal de tenir cura dels seus animals en cas de la mort del seu amo així com per poder vacunar-los i desparasitar-los de forma totalment gratuïta. O bé el de l’oenagé SOS Galgos, dedicada a salvar els llebrers que han estat maltractats i abandonats, moltes vegades en acabar la temporada de caça.

Si vivim en una societat en què, afortunadament, cada vegada hi ha més gent que mostra empatia envers els animals i en què s’aproven lleis que reconeixen que els animals no són simples coses, sinó éssers que senten i pateixen, crec que, en justa correspondència, el Govern hauria de reconèixer la meravellosa i humanitària tasca que realitzen totes les entitats animalistes, premiant-les amb la concessió d’alguna de les Creus de Sant Jordi.

JOSEP VILÀ BATLLE

Subscriptor

Barcelona