Barça, més que un club?

No m’està agradant la manera com el Barça ha portat a terme el traspàs del jugador colombià Yerri Mina, ni la més que probable sortida de Juan Carlos Navarro del club.

En el primer cas, tot i que el club ha fet un “negoci rodó”, ja que va fitxar aquest jugador del Palmeiras brasiler l’any passat per 12 milions d’euros i ara l’ha venut a l’Everton anglès per més de 30, a mi em sembla que, més que un èxit, això és un fracàs de la política esportiva del club en matèria de fitxatges. L’objectiu és fitxar jugadors que triomfin al primer equip, no fer negocis.

Respecte al cas Navarro sembla ser que el jugador està a hores d’ara fora de l’equip i molt dolgut pel tracte rebut. És inadmissible que un jugador que ha estat un autèntic símbol en la història del bàsquet barcelonista hagi de sortir així per la porta del darrere. Com a barcelonista espero i desitjo que la situació de Navarro s’arregli i tingui el final que veritablement es mereix de mutu acord entre ell i el club de la ciutat.

Proclamar insistentment que s’és “més que un club” no farà que el Barça ho sigui si s’imposa una política mercantilista per sobre d’una altra més esportiva respecte als fitxatges.

Encara més si al final de la seva carrera s’ignoren les grans contribucions que jugadors com Navarro han aportat al club i que l’han ajudat a ser realment gran.

JOSEP VILÀ BATLLE Subscriptor Olesa de Montserrat