El lector expone

A l’estiu tota cuca viu?

No ho crec. Les raons: cada vegada hi ha més pobres i cada vegada hi ha més rics, i que ho són més, de rics. Hi ha una evident i gran desproporció entre la riquesa i la pobresa, entre la propietat del capital i la majoria de ciutadans convertits en consumidors alienats. La desmesura que el consumisme imposa a la societat, a més d’indigna, és injusta. Uns podem viure amb un relatiu benestar mentre que hi ha una nombrosa i creixent part de la societat que subsisteix amb ingressos per sota de l’índex de la pobresa. Una manera raonada d’entendre el conjunt de la societat ens hauria de portar a tenir una visió objectiva sobre els límits de la pobresa i la riquesa. Els luxosos establiments a les grans ciutats i la seva important clientela ens haurien de fer qüestionar el sentit de la justícia social. Això és la manifestació de progrés en el món?

El progrés no pot quedar reduït a un selecte consum de béns; al contrari, hauria de ser efectiva una distribució proporcional de la riquesa. No podrem creure en una societat que acumula béns i diners i que ignora a qui té dificultats per atendre les necessitats més bàsiques. La modernitat hauria de contemplar en primeríssima línia la igualtat d’oportunitats, de progrés en els valors fonamentals o humans, en la dignitat de la vida de les persones. Ens hem inventat necessitats sense comptar si poden arribar a tothom i menystenim les repercussions històriques que la desproporció causa en els que la pateixen. A massa persones la injustícia se’ls fa visible i present a les seves vides.

JORDI BUFURULL GALLEGO

Castellterçol