Abusos i celibat

Des de fa 22 anys soc mossèn. Quan vaig rebre l’ordenació sacerdotal, amb tota llibertat vaig fer el compromís de viure el celibat, i n’estic molt feliç.

Amb el celibat els mossens imitem Jesucrist i l’estimem amb tot el nostre cor, i això ens capacita per desenvolupar amb plena dedicació la nostra tasca i poder ajudar i servir moltes persones.

El matrimoni i l’amor humà són una meravella, però jo no canviaria l’elecció que vaig fer. Em sento realitzat i molt estimat per Déu; ho veig com un regal que m’ha fet el Senyor.

Aquests dies he llegit algunes opinions que sostenen que els casos dels abusos són motivats pel celibat que han de viure els mossens. La meva experiència em diu que això no és així; s’estan barrejant dues coses que no tenen a veure. I faig dues reflexions.

D’una banda, en aquests 22 anys no he conegut cap cas d’abús de mossens a menors en el meu entorn. En canvi, m’he trobat molts casos de mossens que ajuden nombroses persones i que viuen amb fidelitat la seva vocació.

D’altra banda, els que han comès els abusos són precisament els mossens que no han volgut viure el seu celibat.

El problema no és el celibat, el problema és no voler viure el celibat i això és quelcom minoritari. XAVIER BROSSA TORRUELLA Barcelona