Símbols i mites

Escric per si un bon filòsof o sociòleg les vol ampliar amb més coneixement. Em vull referir al fet de la posada i retirada de llaços grocs, un símbol, que s’està produint a Catalunya. Efectivament, el llaç groc va ser triat com un símbol per indicar que volem l’alliberament d’uns presos per raons polítiques.

Però ara aquest símbol s’està convertint en un mite irrebatible, i, amb la força que originen els mites, pot ocasionar, i de fet ja ha ocasionat, problemes i alguna violència. Si no fos que la comparança sembla superficial, m’atreviria a escriure que aquest posar i treure llaços grocs, ara els uns, ara els altres, evoca més aviat un joc d’infants tossuts i trapelles que no un debat seriós a l’entorn d’un problema i injustícia que ens afecta profundament.

Aquest símbol prou que ha resultat eficaç, però ara potser ja ha caducat perquè està derivant en un mite, realitat perillosa, i ens cal buscar-ne un altre. O potser podem deixar de banda buscar cap símbol i posar tots els esforços en difondre arguments, debats, en privat o en públic, articles i llibres a favor de l’alliberament dels presos polítics, manera adulta i cívica de crear opinió, afavorir el diàleg i resoldre problemes.

M. ÀNGELS MANÉN FOLCH Barcelona