Pàmies i la transició

Dilluns al vespre, seguint l’entrevista que Pol Marsà a 8tv va fer a Sergi Pàmies per la publicació del seu llibre L’art de portar gavardina, vaig quedar ben enganxada, sobretot quan va recordar els meravellosos anys de la transició. Sis anys, del 1975 al 23-F del 1981, que van ser d’energia, de compromís, de celebració, d’obertura, d’esperança, d’il·lusions per tot allò que estàvem vivint després de molts anys foscos i durs d’una dictadura que ens havia apartat del món.

Vaig tenir la sort de viure-la en uns moments de plenitud personal, professional i sentimental, plenament conscient del que allò significava. Immersa en el dia a dia d’aquells temps privilegiats de bones notícies, d’èxit del diàleg d’uns polítics que van saber fer els sacrificis i les concessions necessàries perquè fos possible una convivència entre ideologies diverses i arribar a les primeres eleccions d’aquella democràcia que tant havia costat.

Per això, crec que és de gran importància explicar la transició a tots els nascuts durant i després d’aquells fets, a tots aquells que no l’entenen –o no la volen entendre–, a tots els que la critiquen sense prou coneixements, a tots aquells que no saben què va ser la dictadura del general Franco.

No sabem –crec que afortunadament– què és el que hauria passat si aquells polítics no haguessin estat generosos i savis en el diàleg, en les decisions i en el compromís.

MERCÈ CUCURNY

Barcelona