Escritos de esperanza, impotencia y rabia
Hay frases cortas y también verdaderas tesis traídas de casa. En catalán y castellano. Con caligrafía exquisita y con letra que se ve delineada con dificultad. Hay escritos infantiles y otros profusamente argumentados. Si algo hay meritorio, además de la propia expresión del sentimiento (“ningú no vol que passi un altre cop”), es que han convivido en cuatro urnas opiniones de todas las sensibilidades. Estarán colgadas para quien quiera leerlas. Aquí unas cuantas, escogidas al azar.
“Jo vaig tenir molta por; segur que vosaltres també”
“Va ser un gran dia!”
“No ens agrada la violència, volem conviure i tenir respecte. Gràcies per escoltar això, és important per a nosaltres”
“Algunos maestros están tan movilizados (militantes de ANC y Òmnium) que les resulta muy difícil ser imparciales en la explicación del conflicto dentro de las aulas”
“Llegeixo aquesta proposta i em provoca una profunda pena perquè no fa més que evidenciar la distància en la qual ens trobem els catalans”
“La resistencia pacífica es violencia”
“És clar que Espanya no ens estima, per què no ens deixa marxar?”
“Estoy cansada de sus manifestaciones, huelgas, lazos, cruces. Quiero para mí y los míos más tranquilidad”
“La violència mai no està justificada!! Cal escoltar la gent. Cal deixar votar!”
“No pot qualificar-se de referèndum d’autodeterminació perquè no va cumplir els requisits necessaris que estan ben clars en el dret internacional. Com a escola, com a centre de coneixement, no es pot dir una falsedat. Estic molt trista que l’escola dels meus fills demostri aquestes mancances”
“El cole no es para esto”
“Orgullosa de ser catalana i que després que la Policia Nacional ens pegués com si fóssim delinqüents, la gent que no em coneixia de res m’abracés quan em veia plorar”
“También ellos podrían pedir perdón. Sisplau”
“El barri va canviar i vam fer pinya com mai; abans ho havia vist i les nostres filles, per sort, ho van veure i viure”
“Escola i Ampa, m’hauria agradat que els dies posteriors a l’1-O haguéssiu parlat obertament amb els alumnes i famílies”
“La millor idea es posar-nos d’acord”