El lector expone

El ‘luxe’ de ser discapacitat

Les meves dues sorpreses: preparo un viatge amb la meva dona a Madrid per passar un cap de setmana i via internet busco un hotel. Sorpresa! Trobo una habitació adaptada a prop de l’estació d’Atocha, això sí, amb un increment de preu a l’estipulat en la resta d’habitacions. Em vaig quedar perplex. Pregunto a gerència si ser discapacitat és un luxe ja que cal pagar un increment per una habitació adaptada i la resposta és que l’habitació és més gran i per això és més cara. No m’ho podia creure.

Segona sorpresa: sovint viatjo a Cornellà a veure partits amb la Penya Espanyolista de la meva ciutat, abonen la part proporcional del cost del viatge, com cada usuari, que setmana rere setmana ens desplacen a gaudir d’una tarda de futbol. A cada partit el president de la penya s’interessa per si hi aniré. Un dia li dic que per què en cada viatge em preguntes si aniré al futbol i em respon: és que els dies que ve el bus adaptat és més car que si no ho és. Sorpresa. Em vaig quedar de pasta de cacauet.

M’estic adonant , cada dia més, que avui és tot un luxe ser discapacitat... Els regalo aquest luxe als empresaris que pensen d’aquesta manera! On són els drets de l’ésser humà? On són aquestes lleis que donen aquests drets que no es respecten? Molt legislar, legislar, de cara a la galeria. Com permeten els governs i polítics que al segle XXI les persones amb diversitat funcional diferent pateixin aquesta incongruència empresarial, que els obliguin a complir la llei, a complir amb la legalitat de no discriminació i igualtat. Un luxe. Beneït luxe m’ha donat aquest accident. Els regalo aquest luxe, no el desitjo. Fa més de 45 anys que vaig en una cadira de rodes a causa d’un accident de trànsit.

JOSEP LLUÍS AMADOR

Olesa de Montserrat