Pastilles, totes iguals

Sento la necessitat d’exposar públicament la poca cura que demostren tenir els laboratoris farmacèutics en la presentació dels seus productes. Em refereixo concretament als comprimits.

Tinc 97 anys i la sort de poderme preparar i agrupar pels tres àpats diaris els deu tipus diferents de pastilles que, per mala sort, he de prendre per anar tirant. Això ho faig cada dilluns per a tota la setmana.

Aquesta feina era, fins fa poc, un passatemps agradable entre les feines que m’autoimposo diàriament a la llar, però s’ha anat complicant a mesura que les farmàcies han ampliat el nombre de laboratoris proveïdors. Vaig haver de posar molta atenció quan un mateix medicament m’arribava de diferents laboratoris amb diferent envàs, diferent format i diferent color. Però el més complicat i inadmissible és quan dos fàrmacs diferents es presenten amb el mateix format i color i m’haig de valer de la lupa per poder veure la petita diferència entre l’un i l’altre, consistent en una lletra, blanc sobre blanc, gairebé imperceptible, que té un dels dos comprimits.

No sé si els laboratoris farmacèutics estan subjectes a alguna norma sobre el cas. Si no és així, crec que s’hauria d’establir.

JOSEP M. ROSSELL I MOLINS

Vilanova del Vallès