La partida del dia D

Fa temps que la realitat sociopolítica a Catalunya supera la ficció. El bucle va creixent i sembla no tenir aturador. Les pel∙lícules de ciènciaficció ja no calen, el dia D, el proper 21, ho tindrem en directe. Un desplegament de forces com si d’una situació bèl∙lica es tractés. Barcelona estarà blindada, diuen que per seguretat. Malauradament jo crec que també és per una demostració de força per part del Govern central.

Som conscients dels fets, tots ens n’adonem i valorem les conductes de les dues parts, però ho patim des de perspectives diferents. En un tauler d’escacs, les posicions de les figures són iguals per a tots els que estan veient les jugades, però visualitzar imaginativament les següents posicions per vèncer el contrari és distint sent un jugador o sent només un espectador.

Per mi, la partida del dia D és una mala jugada per a tots. No es treurà res d’una demostració de força i el temps invertit és una pèrdua, al meu entendre: vagi com vagi, serà analitzat políticament segons els interessos d’ambdues parts.

Cal dir que els ministres poden fer reunions on li plagui al Govern central en territori espanyol, només faltaria, fins i tot poden venir a casa meva si els calgués, però sense blindarse. No sóc terrorista, només sóc una catalana que raona. M’explico prou? No caiguem en la trampa. DOLORS DIVÍ ALASÀ

Mataró