Un acte molt emotiu

“El Nadal que no vam tornar a casa. 1939, el primer Nadal d’exili” no va ser un espectacle, va ser un acte cultural sobre l’exili a redós d’escrits, de la lectura de cartes d’escriptors catalans que el gener de 1939 es varen veure obligats a exiliar-se amb cançons que donaven rellevància a la prosa poètica d’uns moments històrics, la trista realitat del que avui també vivim i rememorem.

La consellera Laura Borràs va ser un dels lectors, i el president Torra, l’home que llegint la carta de Xavier Benguerel a la seva mare, la carta que mai va arribar al seu destí. En un moment de la lectura, degut al fort contingut emocional, unint ponts entre el passat i el present, se li va estroncar la veu, i el seu plor va silenciar, aturar simbòlicament els cors del públic dins d’un núvol emotiu que va entelar de llàgrimes els ulls de tots els presents.

Un silenci colpidor que valia per mil paraules, un president que té cor i viu amb tristesa, amb dolor, amb llàgrimes l’exili i la presó dels seus amics en uns dies en què les llums del Nadal s’han fos en moltes llars del nostre massacrat i vilipendiat país.

L’emigrant, cantat per en Jordi Cortada, amb què la consellera Laura Borràs va obrir l’acte, va ser la primera nota d’una nit que difícilment oblidarem.

PERE MANUEL GIRALT PRAT Sant Just Desvern