Les bondats del Tram

Amb ànim de convèncer Quim Monzó de les bondats d’unir els dos tramvies (“¿Per què odien el bus elèctric?”, Opinió, 8/I/2019), però també sense ferme gaires il·lusions, m’afanyo a mostrar-l’hi. La millor és que dues parades final de trajecte esdevenen de pas, de manera que es multipliquen exponencialment els trajectes i destinacions possibles. Amb els busos aquesta unió requereix com a mínim un transbordament, si no és que se substituïssin tramvies amb vies incloses. Però els busos contaminen i gasten més perquè tenen més fregament i menys capacitat. A més, com que tenen més portes, faciliten l’accés i la sortida. Les avaries i els imprevistos caldria examinar-los en els Tram actuals, el metro i el tren, i veuríem com l’excepció confirma la regla.

La circulació també en resultaria millorada, perquè si es fa un transport públic d’altes prestacions entre altres raons és perquè la gent aparqui el cotxe. Mentre que el Tram serviria per unir municipis del Barcelonès, el tren ja connecta, encara que deixant molt a desitjar, diverses poblacions de l’AMB. Amb els dos funcionant com Déu mana es preveu un alleujament gran del trànsit.

Estic convençut que s’acabarà imposant la solució natural del tramvia. El projecte ho demana, ja que els busos tenen una maniobrabilitat aparatosa.

IGNASI SANGENÍS VINTRÓ Sant Cugat del Vallès