No va d’eutanàsia

Estar en contra de l’eutanàsia no és ser de dretes, ni estar-hi a favor ser d’esquerres. Tampoc fa més d’independentista voler una llei que la permeti, ni fa de més espanyolista oposar-s’hi. Aquest tipus de visions simplistes que s’estan manifestant a l’opinió pública farien riure si no fos perquè poden tenir conseqüències sinistres sobre nosaltres, els malalts pels quals no hi ha esperança de curació.

Jo soc un d’aquests malalts. Tinc distròfia muscular. Puc moure el ratolí de l’ordinador i teclejar sobre el mòbil. I res més. Gràcies a la UOC estic poden seguir uns estudis universitaris a distància. Sé que la malaltia que tinc és crònica, progressiva i incurable. Vaig perdent força muscular dia rere dia.

L’eutanàsia és un tractament perquè em mori. I jo de la medicina n’espero una altra cosa: un tractament perquè m’estic morint. És a dir, que és molt millor invertir en acompanyament en aquests moments.

Les cures pal·liatives donen una resposta molt millor en tots els sentits, tant per mi com pels que m’acompanyen. Planteja millor què esperem: que puguem sentir-nos ben acompanyats, sense dolor, al ritme que la natura va marcant, gaudint de la vida que encara tenim. Tinc la sort de poder gaudir de l’atenció de les cures pal·liatives, davant de les quals l’eutanàsia es presenta com una alternativa molt trista, com un paternalisme que ens ofega. XAVI ARGEMÍ BALLBÈ Sabadell Espero que ara que està traduït pugui servir per gaudir-ne com ho vaig fer jo quan el vaig comprar en aquella llibreria del Quartier Latin.

M. ROSA NOVES MASSANET

Barcelona