El lector expone

Notre-Dame i la catedral de Girona

La catedral gironina no podrà patir mai la catàstrofe de Notre-Dame de París. La coberta de la catedral es una autèntica meravella, orgull de l’antiga construcció del mestres d’obres catalans. Les més de seixanta voltes de quatre punts que la sostenen, amb pilars i arcs de pedra i rajol massís, són una mostra de la saviesa d’aquells mestres que varen saber enriquir el nostre patrimoni. Es una llàstima que la gran majoria de gironins i visitants no coneguin aquest espai incomparable entre la gran volta i la teulada. Fa molts anys que es parla d’instal·lar-hi un ascensor per pujar fins al campanar i admirar aquestes intricades golfes potser úniques al món.

A la dècada dels seixanta, el bisbe Josep Cartañà va decidir emprendre unes grans obres a la seva catedral per restaurar tota la teulada i acabar la façana principal. Es tractava de construir els set finestrals d’arcs rebaixats i fer tota la gran cornisa. L’obra la va encarregar al millor mestre d’obres gironí, en Ricardo Fina Melció. La precarietat dels mitjans d’aquell temps per consolidar una obra tan feixuga era quasi una odissea. Va ser invenció d’aquest mestre la grua que afermada sobre la gran volta pujaria els blocs de pedra per la nova cornisa. Pedres monumentals de dues i tres tones, ja treballades per mans dels picapedres, que es van col·locar en el lloc exacte gràcies a la singularitat de la grua i el seu original sistema d’ancoratge. Ricardo Fina es pot dir que va ser el mestre d’obres que va donar per acabada la construcció de la catedral de Girona.

La nostra ciutat està farcida de plaques que commemoren cases i carrers on varen néixer o habitar il·lustres ciutadans gironins. En Ricardo Fina Melció també es mereix aquest reconeixement. En una cantonada de la façana de la catedral que ell tant va estimar seria bo que tothom hi pogués llegir en una senzilla placa o pedra el nom del seu últim i gran mestre d’obres.

MATEU FRIGOLER TEIXIDOR

Canet d’Adri