Conveniència política

A qui li estranya que des de l’independentisme s’hagi vetat Miquel Iceta per a la presidència del Senat? Un català, persona dialogant, moderada, que ha advocat per l’indult dels presos, que ha admès que si els independentistes fossin més del 60%-65% s’hauria d’actuar en conseqüència? Definitivament, aquest home és un perill! Busquem un pretext qualsevol i vetem-lo.

L’estratègia és clara: cal no deixar d’estar contínuament en tensió amb l’Estat, aquest Estat “autoritari i repressor” que “ens ofega”. La tàctica del com pitjor, millor, i tant se val si és o no convenient per al país. El que importa és la independència, la resta és superflu.

Quins arguments tindrien si l’Estat es mostrés més amable i conciliador? És molt més productiu un Estat que es mostri inflexible per seguir la sendera del victimisme i així anar sumant vots, voluntats i simpaties –tot enganyant una ciutadania, que, a hores d’ara, increïblement, no ha perdut la ingenuïtat– per no haver de reconèixer que el preu de la independència és situar-nos fora d’Europa, amb les conseqüències corresponents (vegeu el Brexit) i que patiríem un enorme desgavell en l’economia.

Hi ha catalans que, per assolir la independència, estan disposats a pagar aquest preu. Amb la veritat al davant, lluny de la falsa versió del “paradís celestial”, la majoria, no. Pot una decisió d’aquells determinar el futur d’aquests?

JOSEP SANS HERNÁNDEZ Barcelona