Corregir el rumb
L’independentisme culpa majoritàriament el seus dos partits polítics de la seva desunió. Com si els partits polítics fossin quelcom aliè a la societat. Per mi, aquesta divisió la provoca directament l’Estat espanyol mantenint dos factors que empenyen cap a costats oposats. Els exiliats, que empenyen cap al legitimisme, i els presos polítics, que ho fan cap al pragmatisme.
Dubto que hagi estat quelcom planificat, però l’efectivitat per a la causa unionista d’aquestes dues forces oposades és enorme. Per a desactivar-la l’independentisme hauria de decidir, liderat ara sí pels seus dos partits polítics, cap a quin cantó tirar.
La via legitimista a dia d’avui es tradueix només en bloqueig estèril i en pèrdua d’adeptes cada dia que passa. Només queda, doncs, la via pragmàtica. Retirada parcial en espera de noves i millors oportunitats. Però, exiliats a banda, la frustració no ajuda molts independentistes a abraçar aquesta opció.
El meu consell és fixar-se en els dos errors garrafals del procés. El primer, creure que l’Estat espanyol mai no faria servir la força, policial i judicial, i que en cas de fer-ho, Europa no li ho permetria. I el segon, sustentat en el primer, engegar la via unilateral malgrat haver obtingut només un 47,8% dels vots a les catalanes del 2015 que el mateix independentisme havia plantejat com a plebiscitàries. Equivocar-se no és ni un problema ni un pecat. No corregir el rumb, en canvi...
FRANCESC HERNANZ COSTA Sant Cugat del Vallès