Compartir cotxe

Imaginem-nos per un moment que en una taula amb capacitat per a cinc o set comensals, se servissin diàriament el dinar i el sopar per a tots els comensals potencials (cinc o set), però finalment tan sols hi mengés una única persona i s’hagués de llençar el menjar que s’ha servit per a la resta. ¿Oi que ens semblaria una aberració?

Fem ara un símil amb el milers de vehicles privats amb capacitat per a cinc o set persones que entren i surten cada dia de Barcelona amb el conductor com a únic passatger. Igual que en l’exemple anterior, resulta que no solament s’està infrautilitzant en aquest cas el vehicle sinó que alhora s’està malbaratant un combustible (normalment fòssil) que no tan sols no és econòmic sinó que a més té un fort impacte negatiu en el medi ambient, la salut ciutadana i en el tràfic urbà.

Imaginem-nos un sistema que a més de potenciar el transport públic, coordinés i incentivés l’ús compartit del cotxe i aconseguís com a mínim l’objectiu de doblar el nombre d’ocupants d’aquests vehicles (avui en dia estadísticament menys de dos); el resultat seria espectacular, les cues d’entrada i sortida a la gran ciutat desapareixerien, i la contaminació cauria en picat. Cal afegir que a més compartir cotxe té l’avantatge de compartir el cost de combustible, pàrquing... tenint per tant un efecte win win immediat per a tothom.

MARTÍ GASSIOT

Barcelona