El lector expone

Reciclar és tot un repte

Des que sabem tot el que suposa no cuidar el medi ambient i el que ens hi juguem, podríem dir que ens hem aplicat força. Però tot i així, sempre cal anar esbrinant on i com es reciclen certs objectes quotidians, com per exemple els CD o els olis.

Doncs bé, fa poc en una paradeta de CD i DVD de segona mà, vaig dur-ne uns quants per vendre i el venedor em va dir que els llençava tots al contenidor groc. Quan li vaig comentar que no era el lloc es va sorprendre. El meu veí llença els tetrabrics i les ampolles de plàstic a la brossa de la resta. I té un restaurant! Així que us podeu fer una idea de la quantitat de residu que va on no ha d’anar.

L’empresa de telefonia mòbil m’envia CD amb cada factura, que he hagut d’anul·lar perquè no vull haver d’anar a la deixalleria mòbil. Vaja, que em sembla tot un repte reciclar bé: anar a la deixalleria mòbil en els horaris indicats o a la deixalleria petita (quan arribes t’adones que el que has dut tampoc no va allà). Doncs imaginem ara tota la gent que ni tan sols està conscienciada i li importa un rave on va cada cosa... Queda molt encara, perquè el desconeixement és bastant generalitzat (jo inclosa).

Per altra banda, aquí funcionem sempre amb el toc del càstig i no del premi; és a dir, si no dus bossa quan vas a comprar, te la cobren. Per què no ofereixen caixes de cartó o res, com es fa en altres països? O donen diners (posant màquines expenedores) quan es recicla el vidre? Fa molts anys que aquests sistemes funcionen a Europa, i aquí seguim pagant per tot el que no fem bé.

Deu ser molt complicat gestionar els residus d’una ciutat tan gran; mentalitzar les persones encara ho és més. Però tard o d’hora s’haurà de fer tot més fàcil de cara a l’usuari, o si no els que no és preocupen pels residus no faran mai aquest esforç. CRISTINA GÓMEZ GARCÍA

Rubí