Política espectacle

A aquestes altures de la pel·lícula és evident que la política s’ha convertit en un gran espectacle. Principalment televisiu, perquè és en aquest mitjà on tothom vol sortir. Ja se sap, si alguna cosa no surt a la tele, no existeix. I ara en política es televisa tot: sessions parlamentàries, precampanyes, campanyes i debats electorals, inauguracions, fires i mercats; i l’últim, fins i tot unes negociacions entre els dos partits que suposadament s’han de posar d’acord per formar govern. Tot per l’audiència.

Tant se val el que es faci o es digui, el que compta és sortir al mitjà de masses per excel·lència. I esclar, aquí també s’ha de competir amb la resta d’espectacles, perquè entre concursos, sèries i el futbol, s’ha de dir que els polítics no ho tenen fàcil per entretenir l’espectador. Deu ser per això que la política que es veu a la tele cada vegada s’assembla més a Crónicas marcianas o Esta noche cruzamos el Mississippi, programes mítics d’entreteniment nocturn. L’espectacle continua.