El lector expone

Un abric en temps d’hivern

Les vacances anhelades per tants ja són aquí. Calor, platja, relax i nits que s’allarguen quan saps que el despertador no t’espatllarà els somnis dolços. Però no és estiu per a tothom. Hi ha espais on un perd la noció del temps, on el dia es barreja amb la nit i els sons, les olors i la llum s’homogeneïtzen. La vida en un hospital no té gust de gelat de xocolata ni olor de sal i bronzejador. Però de cop i volta comences a descobrir un món en què la gent es mira als ulls, se saluda, et toca el braç per donarte les gràcies, et diu “carinyo” sense saber qui ets.

La vida s’atura en l’espera dels passadissos d’un hospital, aquell espai que sempre havies temut però que ara et resulta familiar, acollidor. Un lloc on la gent que hi treballa et fa sentir que no estàs sol i t’acarona amb paraules d’ànims i somriures amb un esquitx d’esperança. I es va teixint un ordit de relacions amb les infermeres, el personal de neteja, els zeladors, els auxiliars i tot l’equip de professionals que treballen en aquest entorn hospitalari que sempre defugies i que ara aculls com part de la teva vida. Quan l’esport nacional és la crítica al sistema, a les institucions i a les professions, tocaria retre un homenatge a tots els qui arrenquen un somriure al pacient, als qui acompanyen en les llargues hores d’un dia, als qui et calmen el dolor físic i t’acaronen els nervis amb paraules d’ànims.

Perquè per molt que sigui estiu, hi ha qui viu un hivern més o menys fred o cru. I quan això passa, tenir un bon abric et dona el resguard i l’escalf necessaris per combatre les inclemències.

MARTA FERNÁNDEZ

Barcelona