A les portes de la revolució tecnològica i social de la robòtica

Els avenços tecnològics estan portant cap a robots cada cop més complexos, intel·ligents i autònoms

El somni d’assolir ràpidament una intel·ligència artificial autònoma i superintel·ligent, capaç de tractar els humans de tu a tu, es va desinflar als anys 60. Des d’aleshores la intel·ligència artificial i la robòtica s’han anat desenvolupant amb un plantejament més realista, pas a pas, centrant-se en solucionar problemes concrets. Però, això sí, treballant amb aquest acostament més pragmàtic, l’acumulació d’avenços i l’acceleració progressiva de la tecnologia i d’augment de capacitat de computació, amb algunes de les tecnologies que ha permès desenvolupar, com el Machine Learning, el Cloud Computing o la computació quàntica, estan tornant a revifar la il·lusió del robot altament social, la màquina intel·ligent i autònoma que pugui col·laborar braç a braç amb els éssers humans.

Els braços robòtics industrials, màquines estacionàries que executen de forma altament eficient tasques repetitives, van ser un dels primers àmbits que va assolir un gran nivell d’èxit i d’implantació. Progressivament, es van anar dissenyant robots mòbils, capaços de navegar un entorn, sistemes multirobot, robots assistencials pensats per ajudar les persones en contextos concrets (com la rehabilitació mèdica)...

Però, des de fa uns anys, s’està apostant pels robots que puguin col·laborar directament amb els humans i funcionar en el seu entorn. Aquesta robòtica social i col·laborativa requereix robots cada cop més complexos i adaptables, amb més capacitat per interactuar de forma efectiva amb les persones, que són éssers extremament socials, d’interpretar el seu entorn, i de ser capaços de prendre decisions i desenvolupar solucions adequades per sí mateixos.

D’aquesta manera, una gran quantitat de disciplines diverses, des de la mecànica a la sensòrica, des de la IA a la visió per computador, s’han de combinar de formes molt sofisticades en els projectes de robòtica.

Aquest augment progressiu de la complexitat ha portat a una situació en la que és impossible treballar en solitari. “Fa uns anys, podies tenir un equip petit i fer robòtica”, explica Raquel Ros, professora i recercadora en robòtica a La Salle-url, “avui en dia és un camp tan extens que realment s’ha de treballar en grups, perquè la multitud de disciplines que hi participen fan necessària la collaboració d’equips amplis amb rols especialitzats”.

Robots universals, robòticsespecialitzats

Per aquest motiu, la formació dels enginyers especialitzats en robòtica porta cap a l’especialització. “El Grau els aporta una visió general, amb pinzellades de les especialitats a les que es poden dedicar, però necessàriament hauran de seguir un procés d’especialització que comença amb el màster”, explica Ros, “i que podran seguir afinant ja sigui a través de l’experiència professional o d’un recorregut més acadèmic, fent recerca i un doctorat”. El plantejament de La Salle-url està enfocat a poder encaminar els alumnes cap a l’opció que els resulti mésadient.

Actualment la robòtica és un camp tan extens que és necessària la col·laboració d’equips amplis amb rols especialitzats