PECATS CAPITALS
No és casualitat que Eduard Farelo i Bad Gyal, pare i filla, siguin la imatge dels XII Premis Gaudí: són dos referents culturals de mons aparentment llunyans que, no obstant, donen pistes de nous paradigmes culturals. Estem vivint un canvi de model en la manera de produir i consumir audiovisual, però la realitat és que se’n veu més que mai. Per això, és clau que les institucions públiques també s’hi comprometin més que mai.
Us heu preguntat alguna vegada per què aquest Govern que es posa la cultura sempre a la boca hi destina un misèrrim 0,7% del pressupost global? Com s'entén que es digui que es fan uns pressupostos socials amb sanitat i ensenyament i se'n despengi la cultura? L'escola dura un període curt de les persones, la cultura és l'ensenyament que els dura tota la vida i és la clau de l'equitat i de l'ascensor social.
Mai la cultura no havia tingut un poder de penetració tan gran fins a l'entrada de l'audiovisual a les xarxes, i se’n produeix més que en cap altre moment de la història. Qui posa les mesures per resoldre el clam de tot un sector, que malda per construir un audiovisual propi i que ha demostrat que té totes les eines per fer-lo competitiu?
Els nou pecats de l’audiovisual català (imputables al govern català)
1. Dotar el Departament de Cultura, on hi ha les competències audiovisuals i de normalització lingüística, amb només un vergonyant 0,7% quan hauria de rondar el 2%.
2. Deixar en via morta TV3, la locomotora de l'audiovisual per llei, amb pel·lícules, documentals i animació infra-finançats, i deixar en caiguda lliure el Club Súper 3 en el moment que les criatures s'impregnen d'audiovisual, privant-los de veure'l amb qualitat i en la seva llengua.
3. No haver introduït l'assignatura de cultura audiovisual a l'escola per fomentar l'esperit crític als alumnes davant l'allau de produccions de baixa qualitat i dubtosos continguts que veuen constantment i, com a conseqüència, no generar nous públics pel cinema.
4. No facilitar que una plataforma s’instal·lés a Barcelona quan era possible, la qual cosa ha provocat el desplaçament forçat de més de la meitat de la professió a Madrid en un exili laboral mai vist fins ara.
5. No aplicar, tal com li mana la llei, la normalització lingüística a l'audiovisual per fer possible que tothom que vulgui rodar en català ho pugui fer i, per tant, haver relegat la llengua catalana als projectes de més baix pressupost i menys competitius.
6. No haver refet l'equivalent a la taxa catalana, aplicada a les operadores telefòniques per produir audiovisual, que va tombar el Tribunal Constitucional. 7. No pressionar prou a l'estat perquè TVE, que paguem tots, doni sortida a projectes catalans i en català, i que tingui abandonat el centre de TVE a Sant Cugat.
8. Haver traspassat totes les competències en cultura menys el fons de cinematografia del Ministerio de Cultura, L'ICAA, on es decideixen les pel·lícules que es rodaran cada any a l'estat espanyol, i no reclamar-lo o no demanar-ne la part proporcional per a projectes catalans com correspondria al segon centre de producció de l'estat que és Barcelona.
9. No haver complert amb la xarxa de distribució de cine català al territori, cosa que, amb moltes dificultats, està duent a terme l'acadèmia del Cinema Català a través del Cicle Gaudí a 68 poblacions de Catalunya (n'hi ha 40 a la llista d'espera).
Quan l'estat espanyol s'està convertint en un dels hubs de producció audiovisual més importants del món amb seu a Madrid, Barcelona ha caigut al nivell de producció més baix en dècades. Evidentment que ens en podem anar a treballar tots a Madrid, i de fet ho estem fent en desbandada, però sense un audiovisual potent, Catalunya ha perdut el tren de la modernitat, de l'educació i de la mínima competitivitat que requereix una cultura i un país com el nostre. I això no és un pecat capital, això és un desastre que només amb voluntat política i amb visió de futur, vosaltres, els qui ens governeu, podeu resoldre.
Per què aquest Govern que es posa la cultura sempre a la boca hi destina un misèrrim 0,7% del pressupost global?