Llibertat dels pares

Estem en una època en què l’únic motiu de movilització de la massa social és la lluita per les llibertats: llibertat d’expressió, llibertat sexual... Ara bé, quan la llibertat s’enfronta a situacions incòmodes com el dret d’elegir escola, s’opta pel monopoli. En nom de la igualtat, s’eliminen els concerts escolars i les llibertats dels pares a triar una escola; se segreguen escoles, per raons de butxaca, entre privades i públiques, i tot això fa que s’agreugi encara més la diferenciació social.

Sembla que el focus no sigui la millora de l’ensenyament, sinó una poderosa eina de control social, un intent d’uniformitzar unilateralment l’educació amb criteris polítics i ideològics. Deu ser que la llibertat d’escollir només quedarà en mans de qui pot anar a una escola privada?

Llàstima que tots aquells que s’omplen la boca parlant i lluitant per la llibertat estiguin ocupats en laminar les llibertats individuals dels ciutadans, tot limitant l’elecció dels pares sobre el model educatiu per als seus fills. Es publiquen decrets limitadors i són capaços de parlar d’una república de llibertats? Volem viure en un país sense segregació escolar. Per això, caldria repensar un model de finançament on triar escola fos un dret de tots els pares, no una imposició del Govern. Si la concertada fos gratuïta, tothom podria escollir el seu model educatiu. Perquè triar escola no és ni hauria de ser un privilegi.

Roser Farrús Petit

Sabadell