Carta al pare

Papa, no et sentis sol encara que avui vegis que no som al teu costat. Encara que quan inspiris l’oxigen pel tub que t’ajuda a respirar et costi portar-lo als teus pulmons delicats. Encara que no coneguis ningú al teu voltant. Confia en ells! Estant arriscant les seves vides per poder-te cuidar. Encara que sentis feblesa d’aquesta malaltia viral, sisplau, no decaiguis i segueix lluitant. Encara tinc moltes coses a dir-te, moltes coses que amb tu vull viure, com la nova vida que porto dins i vol gaudir-te.

I no m’escoltis quan em sents plorar com la pluja que cau, escolta’m només quan veig brillar la llum plena d’esperança, i quan t’arribin al cor aquestes paraules. Mentrestant, nosaltres seguim aquí esperant-te, i seguirem al teu costat encara que sigui amb aquesta distància.

Martina Marbà

Barcelona