Per a l’amic Pau Donés

No, Pau, no t’has mort. De fet, ets viu perquè els que t’estimem et recordem. Recordo el primer dia que et vaig conèixer. Va ser a l’escola. Ens vàrem fer amics de seguida. L’adolescència i la joventut les vàrem viure intensament. Un cop adults les circumstàncies de la vida van fer que deixéssim de veure’ns tan sovint com aleshores.

Sort que el setembre passat vàrem estar de vacances junts durant deu dies recordant les nostres vivències.

Quan perdo algú estimat sempre el recordo amb una cara. A tu et recordaré amb aquella que feies de pillet quan volies aconseguir alguna cosa.

Com diu la lletra d’una cançó dels Talking Heads, “tothom està intentant entrar al bar (…) el nom del bar es diu cel (…) la banda està tocant la meva cançó”. Espero que, allà dalt, trobis aquest bar per entrar-hi i fer el que més t’agrada: música.

Marc Josa i San Martino

Barcelona