I la seva responsabilitat?

Quan va acabar l’estat d’alarma gairebé tothom estava d’acord en que s’havien fet les coses força bé, inclús a nivell internacional. L’única crítica a fer potser va ser la tardança en posar en marxa el confinament.

Recordo que quan va decaure l’estat d’alarma, una de les condicions que havien de complir les comunitats autònomes per assumir el comandament de la lluita contra la pandèmia era tenir capacitat per rastrejar els casos i fer testos. Se’ns va dir des del Govern central que Catalunya ja complia.

Però quina era la realitat: només hi havia 180 rastrejadors quan se’n necessiten 2.000, que no s’han fet testos massius, que no s’ha coordinat els centres de Salut amb l’equip de rastreig, etcètera. En fi, que la organització ha brillat per la seva absència.

Es fàcil imaginar el que va passar a Lleida. Sense una gestió adequada, sense una coordinació i amb manca de personal no és poden fer bé les coses.

Perquè no estaven preparats? que han fet els gestors polítics mentrestant? L’únic que fan és sobreactuar i donar la culpa al ciutadà: que si no seguim les mesures de seguretat, que si ens comportéssim millor tot això no hagués passat... I ens amenacen –“us tornarem a confinar”–. Però qui s’han cregut que són? I la seva responsabilitat? I el seu control de la situació? Quan s’acabi tot això, se’ls demanarà responsabilitats per les pèrdues de les empreses, pels aturats?

Maria Àngels Fàbrega Soler

Girona