Les PAU, a debat

Les notes de les proves d’accés universitari (PAU) ja han sortit i amb elles torna el debat. Cada any es repeteixen situacions injustes provocades per correccions inadequades. El perjudici per l’alumne és més important com més alta és la nota de tall pel grau universitari escollit ja que accedir-hi pot dependre de centèsimes.

La normativa que regula el dret a revisió de les PAU és francament dissuasiva. M’explico, es respecta el dret a revisar l’examen però et convida clarament a no procedir-hi. Tens dues opcions: demanar una verificació o una correcció. Ambdues opcions són excloents. La verificació només s’ocupa de comprovar que no hi ha defectes formals o administratius, com que s’hagin valorat i comptat totes les qüestions. La correcció inclou una verificació i una nova avaluació dels continguts. Si no estàs d’acord amb la nota obtinguda, tant pot ser per un error que es pugui reparar amb una verificació com amb una nova avaluació, has de sol·licitar una correcció.

El problema rau en el fet que els resultats de la nova correcció es publiquen més tard que les primeres assignacions de plaça. En concret, si demanes una correcció, fins a setembre o octubre no saps a quin grau universitari ets admès i corres el perill que no hi hagi places perquè ja s’han ocupat amb les primeres assignacions. O sigui, que malgrat que s’hagi reparat un error en la correcció i obtinguis una nota que podria ser superior a la de companys que han entrat en primera assignació, pots quedar-te’n fora.

Creiem que s’hauria de modificar aquesta normativa perquè es respectés de ple el dret a revisar l’examen i no es generessin perjudicis. D’una banda, verificació i correcció no haurien de ser excloents. D’altra banda, la correcció no s’hauria de demorar un mes i els resultats ser posteriors a la primera assignació, perquè això és un greuge comparatiu amb la resta.

Carme Vilardell Vila

Moià