La realitat als instituts

S’està convertint en un tabú parlar de la realitat del que passa als instituts: violència i indisciplina creixent, manca d’autoritat, necessitats creixents, massa complexitat, aules i espais sobreocupats, massa patiment i estrès de tots els treballadors, alumnes que mai haurien d’estar escolaritzats en un institut normal perquè no volen estudiar i contribueixen de manera important a destrossar la convivència (inclusió sí, però no d’una manera absoluta; el Departament d’educació hauria d’oferir-los una educació diferent en unes instal·lacions només per a ells...). Gestionar tantíssima complexitat resulta del tot impossible.

No només fan falta més recursos humans i materials, també són necessàries altres solucions. Al meu entendre, una de molt important seria fer la meitat de l’educació presencial i l’altra meitat virtual, d’aquesta manera a les aules només hi hauria 15 alumnes, hi hauria més tranquil·litat, a casa els alumnes podrien preparar-se millor els continguts i a l’aula podrien rebre una atenció més personalitzada, hi hauria un major domini de la tecnologia i, en general, hi hauria més facilitat per gestionar el dia a dia als instituts.

És vital i urgent per a l’educació secundària obligatòria trobar solucions, la realitat és massa dura, difícil i complexa.

Oriol Dresaire Artigas

Mataró