El bisbe dels pobres

En plena pandèmia de la Covid19 ens ha deixat el bisbe dels pobres. Pere Casaldàliga va construir una Església popular, oberta, compromesa, coherent i que opta decididament pels més pobres. Fruit d’aquest compromís a favor dels camperols, els peons i els pobles indígenes, i contra els terratinents i les empreses de l’agronegoci, va rebre nombroses amenaces de mort i va patir diversos intents d’assassinat.

Les seves posicions obertament favorables a una profunda renovació de l’església el van dur a tenir problemes amb el Vaticà durant el papat de Joan Pau II.

En complir 75 anys, presentà la renúncia com a bisbe, però va decidir continuar treballant amb els indígenes i camperols.

El poble de Balsareny pot estar orgullosíssim de gaudir d’un fill tan predilecte com Casaldàliga; Catalunya, de ser la seva pàtria, i els catalans de bona voluntat, de poder-lo tenir com a referent en el peregrinar de les nostres vides.

Si de les vivències d’aquesta

pandèmia se’n tragués la voluntat d’aplicar la filosofia i les maneres de fer de Casaldàliga, que positiu que seria per a la humanitat. La llàstima és que, una vegada superada, continuarem sent mereixedors de la frase del filòsof Thomas Hobbes, extreta del comediògraf llatí Plaute: “Homo homini lupus” (l’home és un llop per a l’home), i seguirem fent gala de la nostra irracionalitat.

Josep M. Moix Cabeza

Montblanc