Així no ens en sortirem

Gestionar la crisi sanitària no és fàcil i agraeixo la feina a tothom qui ho està fent, però això no treu que si detectem que hi ha mecanismes que no funcionen ho denunciem. Tinc al davant el protocol que Salut va enviar als seus efectius el 7 d’agost i confirmo que moltes de les indicacions que es donen, i que teòricament han de servir per contenir l’epidèmia, no es compleixen.

La primera: “A tot cas sospitós d’infecció se li ha de fer una PCR al més aviat possible en les primeres 24 hores”. Al meu fill han trigat quatre dies a fer-l’hi. La segona: “Immediatament el pacient ha de recopilar contactes estrets i fer la llista en un full lliurat al taulell”. El metge que ens atén per telèfon ens diu que n’hi ha prou amb aïllar la persona sospitosa a la seva habitació, anar amb mascareta per casa i, si podem, evitar sortir. Li comentem que un membre de la família cuida una persona gran i ens diu que, si va amb mascareta, pot continuar treballant, cosa que optem per no fer. No ens donen cap full per apuntar els contactes perquè ens demanen expressament que no anem al CAP. Tercer incompliment: segons el protocol, un gestor Covid hauria d’anar introduint la llista de contactes al sistema i identificant situacions de risc en espera del resultat de la PCR. Res d’això passa perquè ningú ens ha demanat la llista.

Dos dies després de sotmetre’s a la PCR i cinc després de presentar els primers símptomes, el meu fill dona positiu. Ningú ens truca, veiem el resultat a “La meva salut”. Ens activem, truquem al CAP i al 061, tothom ens dona allargs... ja els trucaran. Sabem que la resta de la família ens haurem de fer PCR. Acabarem pagant un laboratori privat. Qui hi guanya i qui hi perd amb aquests retards?

Si algú es pensa que hem tingut mala sort, que es desenganyi, la resta d’implicats en aquest minibrot han tingut experiències similars.

Montse Poblet Teixidor

Barcelona