La Vanguardia

ELS MOTS ENCREUATS

- Màrius Serra

HORITZONTA­LS

1 Fruita mig madura o persona curta de gambals. Claps d’alguna considerac­ió. 2 Letó encaputxat. Producte forestal molt poc apreciat en el món casteller. Volem el cap dels usuaris. 3 Rarifica. Avioneta. 4 Rínxol injustamen­t empresonat. Matèria apegalosa extreta d’una planta que busco al bosc i en visc. Transpirac­ió de joier. 5 Èsters de l’àcid elaídic. Instrument. 6 El cor d’en Carles. Sol precedir totes les condicions. Explica històries. Mamem sense ajuntar els llavis en cap moment. 7 El principi d’una gran satisfacci­ó. Apuntada al sindicat. Sofre. 8 Carambola molt invocada fora del joc del billar. Practica incisions al tronc d’un arbre. 9 El primer de tots. El futur del vi quan ens surt rodó. Rimi en absència d’un miler de romans desinteres­sats en la poesia. Prego pel gran Bruno. 10 Ho trenca i s’interromp. La fusta més fina. Fosc.

11 Venim de gust. Vasos fets d’una pela de suro lligada amb un vímet i amb sòl de fusta, que segons la mida serveix de got o d’atuell. Centúria.

12 Xai degollat. Perdem el temps. Se’n surti. 13 Desfilada carnavales­ca. Cobria les barnilles d’un paraigua. En un cert sentit, l’almirall que torna. 14 Gens libidinós. Assenyalat amb el dit pel fiscal.

VERTICALS

1 Terrenys, segons on. Esgarrapar­à com una bèstia. 2 Distingir una cosa mirant-la de lluny. Oliveres. 3 Penjoll de la gorra de legionari. Singular inexistent dels indrets plens d’aigües medicinals calentes. Mamem sense ajuntar els llavis en cap moment. 4 Ens cal per respirar. Repetit, serveix per riure’s de la reina d’anglaterra. Cobrim. Desena de romans. 5 A Llefià, però sense vocalitzar. Periòdic. Concentra el significat de teves a meves.

6 En un cert sentit, el sentit descendent. Fumo a València. Mar britànic.

7 Na Mae West quan perdia el cap. Racial. Trampa per a caçar ocells.

8 Protector de nàpies entre èmuls de Tirant lo Blanc. Dolor que també pot esdevenir gargall. 9 Criatura molt petita. Olis medicinals que fan fer ganyotes. Funciona. 10 La part baixa de l’onyar. Tresor públic. Persona d’escassa vàlua. 11 As. Esquelet. Oboè sense Barcelona. El primer de tots. 12 L’ocell que té un nom que fa pudor. Insuficièn­cies de vista. 13 Longitud d’una barca que marca el moment d’abordar, catalans. L’adverbi més actual. Tres de l’anxova. 14 Transpirar­ies. Pelant a la manera del món civilitzat.

 ??  ??

Newspapers in Spanish

Newspapers from Spain