N’hi ha que no podem dur mascareta

Tinc una patologia respiratòria crònica que no em permet respirar amb normalitat, però no soc grup de risc. Per a les persones amb alguna afecció com la meva –pateixo renitis crònica–, o una altra, per la qual no puguem respirar amb normalitat, portar el nas tapat pot tenir conseqüències, la més immediata és ofec i mareig.

Nosaltres no som criminals o una espècie d’animal amb potes que causen infeccions als altres. Penso que si li féssim això a un gos o a un altre animal ens queixaríem per maltractament, per tenir-lo en aquestes condicions. Sembla que s’ha oblidat que dur la cara tapada no és una condició natural de cap ésser. I ara amb mascaretes arreu, quan anem sense ens trobem que la gent ens mira amb desgrat, i en alguna botiga ens malparlen. Curiosament no ha estat mai la policia qui m’ha qüestionat amb supèrbia o antipatia i mala educació, cosa que és de molt agrair. Amb tot això no vull dir que haguem d’assistir a festes i ajuntar-nos en multituds i masses sense mascareta, i posarnos en risc. De fet, a l’entrar en un local crec que és convenient dur-la almenys tapant la boca, per empatia amb la resta de conciutadans, i ells, si van ben protegits amb la seva mascareta, no poden contaminar-se de ningú.

Però, sisplau, abans d’atacar, malparlar o menystenir, i fer de policia de carrer, balcó..., cal aturar-se a pensar un moment, preguntar amb amabilitat i respecte. Potser la persona que passa pel teu davant al supermercat amb la mascareta abaixada, o potser sense, té algun problema respiratori que pateix cada dia i li està causant problemes constants. No és un anarquista rebel.

Calma, pau i amor.

Gloria Estela Tos

Abrera