Barcelona, perduda

mañana; que no crezcan en una burbuja de comodidad y contemplaciones. Las dificultades enseñan.

Enseñémosles a valorar lo que cuesta conseguir las cosas, y a vivir dentro del respeto a los demás y a lo ajeno.

Enric Roca Bueno

Suscriptor Barcelona

Visc des de fa tres anys fora de Barcelona ciutat. A causa de la pandèmia, feia temps que no hi anava i la imatge rebuda va resultar impactant. Carrers pràcticament buits, hotels de totes les categories tancats, botigues de marca i botigues més petites també sense ningú a dins o tan

cades, pocs taxis circulant, parterres descuidats... Una visió totalment depriment.

Però el que em va cridar encara més l’atenció van ser els carrers decorats amb tota mena de colors; innumerables paranys a las calçades per on haurien que circular els vehicles; infinitat de carrils especials per on han de circular bicicletes i patinets, encara que siguin de tracció mecànica. L’espectacle em va recordar un parc d’atraccions.

Aquesta és una Barcelona diferent de la que vaig trepitjar fa uns anys i que es tenia per una de les capitals més importants i més agradables d’ Europa.

Crec que els efectes de la pandèmia han fet desmerèixer molt la ciutat quant a l’activitat i vitalitat. Però el que és indiscutible és que les modificacions que està duent a terme el Consistori poc ajuden a millorar l’aspecte de la ciutat. S’ha d’aturar aquesta bogeria abans no sigui massa tard.

Roque Santafé Bramona

Subscriptor Cardedeu