Temps per somiar

Aquests dies en què ens sentim abatuts, limitats pel confinament perimetral i el toc de queda nocturn, el jovent hem recorregut al que crec que és la millor via d’escapament. Mai havíem tingut la necessitat d’agafar el cotxe i pujar cap als miradors de la Ciutat Comtal mentre escoltem música. Allà, lluny del rebombori dels cotxes, te n’oblides, de la pandèmia mundial per la qual estem passant. Els peus pengen sobre la tèrbola capa de contaminació i amb el temps aturat, veient com la metròpoli no para mai, trobem el nostre refugi on evadir-nos i gaudir de la ciutat.

Encara que sigui per unes hores, ens oblidem del present i somiem.

Jordi Maduell i Talayero

Barcelona