Por sus bibliotecas los conoceréis
El artículo “Llibres”, que reproducimos, fue publicado originalmente el 12/V/1932 en la sección ‘Dietari en zig-zag’ que tenía Vinyes en el diario ‘La Humanitat’. Refleja su espíritu viajero y observador y forma parte del libro que L’albí publicará en 202
VAIXELLS ESPANYOLS.—EN l’escarransida biblioteca del vaixell, malgrat el luxe d’algun d’ells, podeu demanar-hi obres de Pereda, de l’alarcón, de Juli Verne, una trieta de les de Blasco Ibáñez, i es pot demanar una obra que tracta del “cas” de Mossèn Cinto Verdaguer.
Els passatgers llegeixen per compte propi obres nacionals i obres traduïdes: Zamacois, Mata, Montepín, Insúa, Hoyos, Gaboriau, Vargas Vila, Marden, Francès.
De temps en temps, algun intel·lectual que hi viatja, centre o sudamericà, rep cultura i gaudi de les actualíssimes traduccions que les editorial Cénit i Dédalo fan d’autors russos, diguem d’erremburg. I escriu la crítica de l’obra d’aquest escriptor revolucionari per algun gran rotatiu de la seva pàtria.
VAIXELLS FRANCESOS.—EN la biblioteca, polida i vistent, hi trobareu: Benoit, Régnier, La Rochefoucauld, Dielhs, Bourget, Montesquieu, Pascal, La Bruyère, De Vogue, i els premis Goncourt de sis o set anys enrere. Aquest és el temps que triguen en aribar a la biblioteca d’un vaixell, suprema consagració. No hi manquen llibres de viatge, d’arqueologia, memòries de reis i d’estimades reials. Tampoc hi manquen llibres de crítica, d’història. Tot discretament escollit. Literatura que la Direcció ha cregut senyorívola, correcta, assenyada, i representativament francesa.
Entre el passatge, es dóna el cas que un negre colonial llegeixi Les rapports de la Matière et de l’ether i que un blanc de París llegeixi Batouala, el darrer premi Goncourt arribat a bord.
VAIXELLS ITALIANS.—EN els armaris de la Biblioteca, tancats a pany i clau, hi ha obres de Guido de Varona, de la Serao, de Rosso di San Secondo, de Verga, de Cantú, les obres de D’annunzio –el Nocturne i els volums fiumesos de cants i proclames–; les obres de Sem Benelli. La Divina Comèdia. Les apologies del feixisme. Dels passatgers, l’únic que llegeix és un jovenet que esguarda la mar amb uns ulls profunds. Entre els seus dits groguencs la Postuma del Stecchetti. Encara? Els altres, repartits en grups, juguen a cartes o canten amb acompanyament de bandúrria: “O sole mio” i “Torna a Sorrento”. I diran que no s’evoluciona a pas de tortuga!
VAIXELLS ANGLESOS.—SEVERS i arrenglerats, darrera els vidres de la biblioteca, hi llueixen els llibres de grans noms. Davant de tots, i en relligadura rutilant: Paradise Lost. Després, amb relligats menys rics, les obres de Macaulay, de Walter Scott, i de Dickens. Vénen encara volums de Lord Lyon, de Stern, de Goldsmith, de Washington Irving, de Tackeray i de Longfellow, sense que mai hi manqui algun Book of Humour.
Els passatgers, mentre juguen al tenis a coberta, deixen en el silló de l’smoking room els grans noms i els grans llibres que han tingut intenció de llegir i de lluir. Només algun pastor protestant –viatger envers Sumatra o Java– , s’assabenta, per mitjà de volums recollits i ascètics –no cal cridar l’atenció–, dels darrers passos de l’esperitisme.
Ah! La inevitable unwomanly women, que tan certerament ha caricaturitzat Bernard Shaw, i que mai manca en cap vaixell anglès, fuma i llegeix ostensiblement Els pous de la solitud.
VAIXELLS ALEMANYS.—GRANS llibres, frondosos llibres. Rere els vidres biselats de la biblioteca: Max Müller, Goethe, Hegel, Ricker, Liliencron, Wund, Loens, Spengler, Kant, Klages. Hi ha llibres de tot, barrejats: de botànica, de filologia, de semàntica, d’astronomia, de fisiologia, de filosofia. Hi ha llibres didàctics, enciclopèdics, llibres de crítica, llibres de museus.
Passen per la coberta passatgers de front carregat. Mediten. Malauradament algunes vegades, en apropar-vos al més pensatiu, al més calb, us trobareu que llegeix –qui sap si per conèixer la nova literatura espanyola—la traducció en alemany de La Coquito, de la 15 edició.