La Vanguardia

ELS MOTS ENCREUATS

Núm. 12235

- Màrius Serra

Horitzonta­ls 1. Aparcament d’avions. Bèstia com un eriáó desarmada fins a deixar-la inerme. 2. En Capone. Trenqui. Tèpal del periant de les orquídies, normalment de posició inferior, diferent dels altres per la forma i el color. 3. Vencen els de l’altra ala. S’hi associa. Guies sense cap ni peus. 4. Còpula. Aquest té més hores que un rellotge. Superfície­s que tenen nusos. 5. Corona de xampany. Rígid, segurament pel fred glacial que li ve del nord. Imparteixi ordres des de la capáalera d’una manifestac­ió. 6. El dona en cens. Vas que es fa servir per a menjar sopa. Acaba com comenáa. 7. El domo, però sense perdre el cap. Endarrerim­ent mental. Voto amb el nas tapat, per no respirar. 8. Ermites gens llegendàri­es. Ili. Estació de servei al bell mig del desert. 9. Potser de cotxe o de moda. Vincle que rima amb sexe. Al final d’un seguit d’elements homogenis, és a dir, d’un contínuum. 10. Fòsfor. Ajuntàveu. Encegada. 11. Comenáa a fer ofrenes. L’ocell tropical que es passa el dia com el bon músic. Crit agut i grinyoladí­s.

12. Que es manté d’un organisme vivent. Crema. Est. 13. Ribes gens romàntique­s.

Desplaáant-se a algun lloc. Sense cap defecte físic. 14. Enravenat. Actitud habitual d’una persona que no ha estat traïda.

Verticals 1. Hi viu. Perdé els calés. 2. Extrem amb ressons plumífers. Degollo el porc. Facin confianáa. 3. Nitrogen. Xoquem amb una i altra soca. Trigo a assabentar-me que eren cinc pessetes. Cap d’estopa. 4. La llengua mediterràn­ia que dona nom a un festival barceloní. En sentien o bé malmetien. Senyal lluminosa que salva moltes vides de navegants. 5. Relatives a les muses. Fent amb un material adequat el sòl d’un receptacle. 6. L’ànima d’una arma. Pregaré a cal joier. La reina de l’hipòdrom. 7. L’herba que millor alimenta. Privat dels seus atributs. A la part posterior d’un banc. 8. El que diu la Xeila no té ni cap ni peus. Llenca de terra que impedeix l’existència de més terres illenques. El prefix que circula per la xarxa viària. 9. Sofre. Comenáa alguna cosa en llenguatge administra­tiu. Els saxons et posen malalt. Nitrogen. 10. Cau bé. Aquest mariner sempre és dels primers que arriben a port. En un cert sentit, el destí. 11. Cua sense cap. Bosc o illa empordanes­a. Deixi els recipients sense contingut. 12. Excedirse en els viatges en transport públic. Aquesta noia transpira molt. 13. Pronunciav­en noms. Vidu, també. Al capdamunt de l’edifici. 14. Espatllat en alguna part del cos. Símbol de viatger freqüent.

 ?? ??

Newspapers in Spanish

Newspapers from Spain