La fantàstica vida de Magdalena Creus Soler
Va ser l’esposa d’un important militar anglès i amant del príncep Paul de Wurttemberg
Un bon dia, un company internetista em va parlar d'una llunyana avantpassada seva de vida prou atzarosa. Després m'envià unes notes biogràfiques des de les quals, a través de diferents murs genealògics, de pàgines electròniques com l'extraordinària «Dicen que olvidar es morir un poco», de l'arxiu municipal de Maó i de la generosa Wikipèdia, he teixit un humil itinerari per a fer coneguda la història als amics que seguiu aquest Món i memòria, en el qual esper que no us perdeu pel camí.
Son pare i sa mare de na Magdalena
El pare de Magdalena va ser Pere Creus Ximenes. Malgrat que algunes notes biogràfiques situen el seu naixement el febrer de 1756 a Ciutadella, la inscripció baptismal afirma que neix a Maó el 2 d'agost de 1756. Això no obstant, és cert que els Creus eren una família de procedència mallorquina que des de principis del segle XVII estaven radicats a Ciutadella. Son pare d'en Pere, avi de na Magdalena, era Francesc Creus Oleo -casat amb Joana Ximenes-, doctor en ambdós Drets i assessor del Reial Patrimoni. L'avi d'en Pere, besavi de Magdalena, era Pere Creus Casasnovas, metge, que va ser jurat clavari de la Universitat de Ciutadella. En poques paraules, els Creus eren una família amb poder i influència a la ciutat. Pere Creus Ximenes passa a Maó i rep del govern anglès els primers càrrecs de responsabilitat: assessor del Crim, del Reial Patrimoni, de Béns, de Guerra i del Tribunal Civil de Menorca. L'any 1778, amb vint-i-dos anys, entra a la Societat Maonesa de Cultura, on es troba amb Joan Soler Sans, que serà el seu cunyat. Manté els càrrecs d'alta administració durant la breu estada dels espanyols i, en una nova dominació britànica, el 1798 marxa per establir-se a Sevilla amb la seva família. A la capital andalusa és nomenat oïdor de la Reial Audiència. Després de la guerra de la Independència, rep el nomenament d'intendent de l'Exèrcit i conseller honorari del Suprem de la Guerra. L'any 1810 torna a Menorca com a comissionat regi i ministre principal de la Reial Hisenda i Guerra, però prest torna a Sevilla, on mor l'any 1815. L'any 1866, l'Ajuntament de Maó el declarà Menorquí Il·lustre, encara que el seu retrat no penja en la galeria, entre altres coses perquè no se n'ha trobat cap, de retrat seu.
La mare de Magdalena va ser Magdalena Soler Sans. Amb l'ajuda de genealogistes, com són Guasch i Tudurí, farem un breu recorregut per la seva família que ja trobem documentada a Maó el 1535. Farem un bot de quasi dos-cents anys per guaitar a l'any 1714, quan es casa en Joan Soler Mus (Maó, 1684) amb na Magdalena Vives (1688). La parella va tenir descendència, en la que van destacar en Pere i en Josep. En Pere, agustí, va ser doctor en Teologia i Cànons, entre altres càrrecs va ostentar el de prior del convent dels Socors de Ciutadella en diverses ocasions o el de Vicari General. En Josep va ser un hisendat erudit, va ser també comerciant de i propietari rural i urbà, per referències es coneix la seva obra sobre la producció de seda a Menorca; part de la seva vida la va viure a Son Granot (Ferreries), un lloc engolit per l'expansió moderna del poble. És aquest Josep que es casa amb Bàrbara Sans Petrus i són els pares de la mare de la nostra protagonista principal, d'ella i de catorze fills i filles més.
Els concos de na Magdalena.
Entre 1743 i 1768, en vinti-cinc anys, Bàrbara Sans va parir quinze vegades. Com ja passava en aquell temps, quatre fills moriren essent nadons (Magdalena, Joan, Josep, Francesc), però els seus noms no es van perdre perquè era costum posar-los als que naixien després. Molts membres de la família Soler Sans van ser destacats homes de negocis i de la política, amb una actuació reconeguda a la costa nord-africana i d'Àsia menor: en Pere (1751-1818) s'instal·là a Trípoli el 1776, dedicant-se al comerç i la representació diplomàtica, intervenint eficaçment en les relacions entre Espanya i la ciutat portuària, en la qual arribaria a ser cònsol espanyol abans de tornar, el 1790, i manar construir la casa que després va ser el Casino Maonès, a la plaça del Príncep; un altre germà va ser en Joan (1754 – 1809), també establert a Trípoli, on va tenir càrrecs oficials com a cofustes
missari de guerra pel nord d'Àfrica, servei a les ambaixades espanyoles. A Maó, va participar en la fundació de la Societat Maonesa de Cultura. Va exercir també com a comissari reial a Andalusia i consol d'Espanya a Istanbul i Esmirna, entre d'altres; un altre germà va ser en Josep (1762-1843), que optà per la carrera eclesiàstica, entrant en l'orde dels agustins, Josep va ser capellà de la drassana maonesa, capellà de la Marina espanyola (des de 1798); instal·lat un temps a Trípoli, va ser autor de tractats de Teologia i Física; també trobem en Jaume /1748 – 1792), que va ser consol espanyol a Trípoli, on els Soler Sans tenien la base d'operacions; l'últim dels germans que destacaré és en Benet (1766 – 1847), marí que, retirat a Maó, es feu banquer. Una de les germanes Soler Sans és la nostra Magdalena, nascuda el 15 de novembre de 1756, casada amb Pere Creus Ximenes. Aquesta parella tindrà sis fills i filles: Jaume, Joana, Bàrbara, Francesc, Benet i la nostra Magdalena Creus Soler.
El primer marit de na Magdalena
El primer espòs de Magdalena Àngela Fausta Creus Soler va ser el britànic Samuel Ford Whittingham. Les noces van tenir lloc el 1790, a Gibraltar. L'estada de Magdalena a Sevilla potser té relació amb el destí de son pare. Whittingham era nascut a Bristol l'any 1772. Malgrat que volia seguir la carrera militar, Samuel va haver d'obeir els desigs de son pare i va dedicar-se al comerç, la qual cosa el portà moltes vegades a missions a Espanya, on es trobava en el moment de la mort de son pare. Sense el fre patern, ingressa a l'exèrcit.
El 1803, és nomenat alferes i s'incorpora a la Life Guards. Assisteix a l'acadèmia militar d'High Wycombe i entra al regiment de Londres, el 1804. El seu domini del castellà el serveix per partir en missió secreta a Espanya. El 1806, ja viceintendent, marxa amb les forces del general Robert Craufurd a Lima, encara que acaba a Montevideo. Participa en el fracassat atac anglès sobre Bons Aires i torna a Londres, on és absolt de responsabilitat i destinat a Sicília. Durant el trajecte s'atura a Gibraltar, on actua temporalment com a secretari militar adjunt. Informat de l'ofensiva espanyola contra els francesos, entra com a voluntari en les forces de Castaños. Participa en la batalla de Bailèn i pels seus serveis és nomenat coronel de cavalleria de l'exèrcit espanyol el 1808. Marxa a Sevilla en una missió del duc de l'Infantado i, el febrer de 1809, s'incorpora a les forces del duc d'Alburquerque a la Manxa. Arran d'aquestes noves accions de guerra ascendeix a general de brigada de l'exèrcit espanyol. És present també en la desfeta espanyola
en la batalla de Medellín. Posteriorment, és ferit en la batalla de Talavera, retirant-se a Sevilla per recuperar-se. Aprofita la convalescència per traduir algun tractat militar al castellà. Ja recuperat, marxa com a general de divisió amb Javier Castaños. És en aquest moment que es casa amb Magdalena Creus Soler. Segueix en campanya militar contra els francesos a Andalusia i el 1811 és destinat a Palma com a inspector general de Divisió. No oblidem que l'any anterior s'han produït els avalots a Menorca. De fet, és probable que en aquest destí visiti algun cop l'illa de la seva mare. A Palma, Samuel (la premsa de l'època el nomena erròniament Santiago) crea un col·legi per a la formació d'oficials i cadets que inaugura el 1812. Poc després, la Divisió de Samuel s'afegeix a les operacions de Lord Bentinck a Sícilia i torna a la costa llevantina per participar en accions militars contra els francesos, en les que destaquen les de Tarragona i Cambrils. El 1814, rep del rei Ferran VII el nomenament de tinent general de l'exèrcit espanyol. Més endavant, regressa a
Anglaterra, on rep diverses distincions. Després de la marxa de Napoleó a Elba, Whittingham torna a Espanya per rebre del rei la creu de Sant Ferran. Amb la seva família, passa a residir a Madrid fins que el 1819 accepta el càrrec de tinent governador de Dominica. Hi fa dos anys, fins que marxa com intendent dels exèrcits del rei a l'Índia, on arriba el 1822. Aquí ja no sé si l'acompanya Magdalena. Samuel serveix a l'Índia fins a la seva mort a Madràs, l'any 1841. Durant aquestes dues dècades, el marit de Magdalena Creus Soler és un dels principals caps militars de la gran colònia britànica. Va seguir Magdalena al seu marit en el seu córrer món? Així ho devia fer durant un temps, només. Ja que, tot i estar casada amb l'anglès, la dona estableix una relació amb el príncep alemany, Paul de Wurtenberg, fill del rei Frederic i de la duquessa Augusta Carolina.
El segon marit de Magdalena Creus Soler
A la mort de Samuel Ford, Magdalena i Paul de Wurttemberg es van casar, ja el 1848, a Brighton. Paul havia nascut a Sant Petersburg el 1785, i va ser el quart fill del rei Frederic de Wurttemberg i de la seva primera esposa Augusta de Brunswick. La parella era a Rússia, on la tia de Paul, Sofia, estava casada amb l'hereu del tron, el zarevich Pau. Els pares del nostre Paul es van separar poc després. El 1797, son pare d'en Paul es casà amb Carlota, la filla major del rei Jordi d'Anglaterra, que va supervisar
l'educació del fillet i els seus germans. Entre 1806 i 1808, Paul de Wurttemberg va servir com a oficial del rei Frederic de Prússia contra Napoleó. El 1813, va entrar al servei del tsar Alexandre I de Rússia i pren part en les guerres d'alliberament, després de les quals serà ja tinent general de l'exèrcit rus. El 1805, Paul es casa amb la princesa Carlota de Sajonia, amb la que va tenir cinc fills. El matrimoni se separà el 1818, encara que el divorci legal fou rebutjat pel seu germà, Guillem I de Wurttemberg. Ja abans, el 1815, havia deixat a Carlota amb els fills a Stuttgart i havia marxat a París amb les filles. A París, Paul portà una vida modesta, fent-se amb artistes i intel·lectuals. A París va ser pare de dues filles il·legítimes amb les seves amants. Una d'aquestes va ser Paulina Magdalena Ximenes (París, 3 de març de 1825), tinguda amb Magdalena Creus Soler, quan encara estava casada amb Samuel Whittingham. No acab d'entendre la presència del llinatge Ximenes en tost de Creus. Cal dir que mai no va poder dur el llinatge Wurttemberg per mandat imperatiu del seu avi, el rei de Wurttemberg, que no obstant li va atorgar el comtat d'Helfenstein. Magdalena i Paul van viure junts a París i ambdós van morir el mateix any, 1852.
Paulina Magdalena, comtessa d'Helfenstein, es casà amb el comte Rodolf Gustau de Monttessuy el 1843, a París, i va morir el 1905, i és probable que en el futur sigui una altra protagonista d'aquest Món i memòria.
PAULINA MAGDALENA Filla de Magdalena Creus i Paul de Wurttemberg va heretar el comtat d’Helfenstein